Uns milers d’habitatges i unes quantes places són un pobre resultat, per la transformació urbanística que s’ha produït a Terrassa en els últims anys.
“Per Espanya, Catalunya és valor afegit. Per Catalunya, Espanya és crisi”
L’Acció compleix 40 exemplars.
Molt contents. És un fet molt important. 40 exemplars i més de 13 anys sortint d’una forma ininterrompuda cada trimestre. La recuperació de la històrica capçalera “L’Acció” va significar recuperar un mitjà de comunicació vinculat a l’esquerra nacional a Terrassa, editat per Fraternitat Republicana de Terrassa, fundadora d’ERC, l’any 1931. L’Acció ha estat el company de viatge d’ERC de Terrassa en 14 anys de política municipal. Molts anys, molta feina i molts articles escrits per informar i donar veu a l’esquerra nacional, a l’independentisme de la ciutat de Terrassa. Esperem fer molts exemplar més, i voldria recordar les persones que durant aquests 14 anys han fet possible que l’Acció sortís puntualment cada trimestre. Els impulsors, amb el Ramon Arribas al capdavant, amb Toni Martinez, Cesc Poch, Meritxell Busqueta, Marta Jaén, Gerard Manel Khil i Joan Lluch. I els que durant aquests 14 anys d’una manera o una altra hi han participat i/o seguim participant-hi: Jaume Pallerols, Pere Cardús, Marius Massallè, Marc Ferrer, Raquel Garcia, Jordi Antolí, Núria Garcia, Joan Costa, Alexandra Vallugera, Jordi Centelles, Lluís Paloma, Joana Arribas, Marta Molina, Jaume Canyameras, Anna Parés, Rafel Casanova, Montse Pujol, Miquel Ferreres, Carles Feiner, Carles Caballero, Koldo Corbera. A tots, moltes gràcies i moltes felicitats.
14 anys d’Esquerra a l’Ajuntament de Terrassa, dels quals 8 a l’oposició, i 6, de moment, al govern. Quin balanç en fas? Esquerra és clau en la presa de decisions?
En 14 anys han passat moltes coses en aquesta ciutat, i ERC −primer des de l’oposició i després des del govern− hi ha participat d’una forma activa, positiva, amb voluntat de construir ciutat, d’aportar punts de vista diferents, sent lleials sempre als nostres projectes i intentant donar resposta al màxim d’aspiracions. Som un partit amb una clara vocació de transformació social, compromès amb la ciutat i el país. Políticament parlant, en els últims 15 anys hi ha dos fets que alteren la vida política de la ciutat. El primer és l’entrada d’ERC a l’Ajuntament, l’any 1995, després de 56 anys, i el segon és l’entrada d’ERC al govern de la ciutat, l’any 2003. Hem aportat una nova manera de governar, de relacionar-se i de viure i veure la ciutat. En aquests 14 anys el balanç és molt positiu, la nostra empremta roman en moltes polítiques i decisions que s’han pres. ERC, atesa la nostra capacitat demostrada de gestió, de treball i de discurs, ha de treballar deixant de banda complexos i prejudicis per passar a ser un partit central, que no de centre, de la política terrassenca. Igual que en unes eleccions nacionals som la tercera força política de la ciutat, l’objectiu és ser-ho, també, a les municipals. Els bons projectes polítics són la suma dels anteriors, i nosaltres tenim un bon projecte polític i la capacitat i la voluntat de liderar, de ser els hereus, de ser el relleu polític que lideri la Terrassa del present i del futur.
Com valores els canvis, les transformacions de la ciutat en aquests anys?
Aquests anys han portat a una evident transformació de la nostra ciutat. Una transformació urbanística i social de les més importants del país. Una transformació, però, poc liderada des del sector públic. Per entendre’ns: si la crisi actual l’haguéssim tingut fa 15 o 20 anys la ciutat que tindríem en l’actualitat no tindria res a veure. Seguiríem tenint els vapors, les fàbriques al centre de la ciutat, seguiríem amb la ciutat trista i grisa que teníem. Això, en part és comprensible, ja que evidentment el sector privat juga un paper important en processos de transformació urbanística.
En una ciutat com Terrassa, no pot ser que des de l’administració pública no tinguem els instruments per desenvolupar espais i transformar-los, i haver de deixar que tot quedi en mans d’altres. En el segle XXI, en la gestió moderna, hi ha instruments suficients per incidir des del sector públic, i conjuntament amb el sector privat, en els projectes de ciutat. El capital risc, empreses mixtes, etc. I hem de ser clars: la ciutat, i, evidentment, els seu habitants no n’han tret prou profit. Uns milers d’habitatges i unes quantes places són un pobre resultat per la transformació urbanística que s’ha produït a Terrassa els últims anys. Una transformació social important, també. Molt ràpida. El procés de globalització econòmica i la immigració han comportat i comporten canvis importants a la ciutat. I hem sabut donar resposta, i hem de seguir sabent donar respostes. Trepitjant el carrer, escoltant la gent i fent política de veritat, de la bona. I la política, l’acció política de la bona, no està al servei dels interessos individuals dels ciutadans, sinó dels col·lectius. Quan prenem decisions, cal tenir present la necessitat de gestionar i transformar la realitat des de l’anàlisi de les demandes ciutadanes. Sí. Però també des de la correcta interpretació i gestió de les necessitats. I moltes vegades les necessitats no són explícites, i, moltes vegades, en una alta proporció, la satisfacció de les mateixes comporta prendre decisions no acceptades ni volgudes per determinats segments socials. Dit d’una altra manera: l’interès general, gairebé per definició, no coincideix amb l’interès particular. Si treballem per la cohesió, la inclusió social, el benestar, la convivència i la igualtat d’oportunitats, cal no perdre de vista aquest conflicte d’interessos.
Quins valors aporta ERC en la presa de decisions, en la gestió?
La modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia són valors d’ERC, i són valors que hem de saber transmetre a la ciutadania.
Volem seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Terrassa és un projecte viu, un projecte en construcció que reinterpreta la realitat diàriament.
En aquests moments de crisi, com està la ciutat? Igual que les transformacions de què parlàvem, la crisi actual, ens marca el futur de la ciutat?
Segurament no és bo transmetre segons quins missatges però les coses són com són, i som davant d’una crisi d’abast incalculable, global i transversal que provocarà canvis socials inevitables i necessaris. I la ciutat, Terrassa, per la seva composició social de mercat laboral, en pateix i en patirà les conseqüències d’una forma més dura i crua que altres ciutats. A Terrassa, l’atur ha crescut més del 60%, afecta més de 17.600 persones, més del doble d’ara fa un any, una taxa d’atur del 16% de la població activa, amb la pèrdua de més de 7.000 llocs de treball, la baixa de més de 600 autònoms en només un any. A això hi hem d’afegir el descens d’un 25% del ritme de creació de nous negocis i la pèrdua neta de més de 700 empreses que donaven feina en el territori.
És el que tenim, i crec que cometríem un error si sota una suposada necessitat de donar missatges positius amaguéssim la realitat. Ara bé, de les crisis, evidentment, se’n surt enfortit. Crisi significa canvi, i hem de ser capaços de gestionar aquests canvis i incidir-hi. A nivell municipal això és complicat, difícil, però no podem dimitir de ser nosaltres qui prenguem les regnes del nostre futur i el dirigim cap allà on volem anar. Els últims 30 anys hem treballat dur i fort per consolidar la democràcia, per consolidar un sistema educatiu de qualitat, per universalitzar la salut, per crear empreses i llocs de treball, per consolidar l’estat del benestar, la igualtat d’oportunitats, etc., però fins aquí hem arribat. La que estem vivint és una crisi de model, de model econòmic, productiu, medi ambiental −en definitiva, de model social−, i hem de ser capaços de canviar o transformar aquest model. Sóc molt conscient que, en moments com l’actual, se’ns fa molt difícil pensar en el futur, ja que la gestió del dia a dia no ens deixa temps per pensar cap on volem anar i com hi volem anar, i més en un ajuntament on els problemes, les urgències, tenen noms i cognoms i et truquen a la porta. Hem de ser capaços de buscar solucions, de gestionar les urgències que tenim a curt termini, però també és el moment de dedicar més hores i més esforços a definir quin futur volem per la ciutat. Ara, en aquests moments de dificultat, el que ens toca és treballar perquè el futur de Terrassa i dels terrassencs sigui el més pròsper possible. Però no ens enganyem. Necessitem garantir als ciutadans els serveis necessaris per viure bé i en igualtat d’oportunitats; en cal posar les condicions òptimes i necessàries perquè les empreses puguin desenvolupar els seus projectes, però això, amb la realitat política del país, no és possible. Siguem clars… Per Espanya, Catalunya és valor afegit. Per Catalunya, Espanya és crisi.
Aquestes transformacions i aquesta crisi també han afectat i afecten el país. Què ens espera?
Com et deia, som davant d’una crisi global, però igual que crec que Terrassa la viurà diferent que altres ciutats del país, el país també la viurà d’una forma diferent a altres països. Terrassa i Catalunya han estat sempre una ciutat i un país industrial. La indústria, que tan sols fa deu anys representava el 33% de l’estructura laboral de Terrassa, se situa en l’actualitat al voltant del 18%. De Catalunya, no en tinc les dades, però passa alguna cosa semblant. Som menys industrials. I això no és bo.
Ens hem de marcar objectius clars i ambiciosos que passen per pensar i construir un futur millor, més sostenible, que faci front als grans reptes socials, econòmics i mediambientals que tenim davant nostre, al mateix temps que busquem solucions, que donem resposta a un present complex, exigent i competitiu. No podem seguir perpetuant les diferències socials, no podem seguir perpetuant una política industrial basada en la gran empresa estrangera que precaritza el mercat laboral sota la façana d’una suposada solvència, no podem seguir perpetuant un model financer que tira la pedra i amaga la mà, no podem seguir perpetuant un model de vida que ens destrueix, a nosaltres i al nostre entorn.
En definitiva quan parlem de construcció nacional, parlem d’això, de la capacitat de construir país i de donar resposta als ciutadans; hem de tenir la capacitat, la voluntat i, sobretot, la valentia de mirar més enllà sense perdre de vista l’avui.
Creus que en aquests moments la gent està interessada en els temes que centren l’actualitat política: finançament, estatut, etcètera?
No ho sé…, però els hauria d’interessar. Quan parlem de l’estatut o del finançament, estem parlant del present i futur del país, o sigui, del seu. És cert que a algú li interessa insistir a dir que allò de què parlem alguns polítics no són les coses que realment interessen a la gent. Això vol dir que hi ha algú que deu decidir què és el que interessa a la gent…, oi?
És cert que, a vegades, des de la política fem les coses complicades, poc digeribles per a la ciutadania, però jo penso tot el contrari. Mai no havíem parlat de coses tan properes a la ciutadania. Per exemple, interessa com arribar a final de mes? Sí, oi? Si a Catalunya hem de pagar per poder accedir a serveis que en altres llocs són gratuïts, jo entenc que parlar de balances fiscals, de finançament, d’impostos que van i no tornen i d’inversions estatals no fetes, realment ha d’interessar a la gent. Interessa tenir una feina estable i amb un sou digne? Sí, oi? I què és posar els mitjans per evitar les deslocalitzacions? I donar suport a les petites i mitjanes empreses, que són les que ocupen la major part dels treballadors i treballadores de casa nostra? I fomentar les polítiques d’autoocupació i de creació d’empreses? I les polítiques de formació a l’empresa? Si parlem del mercat de treball i les seves condicions és, precisament, perquè interessen a la gent, i més en aquests moments. Interessa poder moure’s per anar a la feina, per anar a comprar, per anar al cinema, per anar de vacances? Sí, oi? I què és defensar unes infraestructures que ens permetin una mobilitat sostenible? Què és voler un sistema viari i ferroviari no radial, que permeti la connexió de les nostres poblacions sense haver de passar necessàriament per Barcelona (això quan no ens toca passar per Madrid, com en el cas de l’aeroport…)? Si parlem d’infraestructures, d’inversions, de gestió de l’aeroport i de la xarxa ferroviària és, precisament, perquè interessa a la gent.
Interessa atendre els fills i la gent gran, sobretot quan no podem fer-ho nosaltres mateixos perquè som a la feina? Sí, oi? I què és la Llei de la dependència, millor dit, la llei de la independència: la llei de serveis socials, impulsada des d’aquí, des de Catalunya, per garantir que totes les persones que siguin dependents i/o els familiars tinguin accés a un ajut. Si parlem del finançament és per poder donar resposta a totes aquestes qüestions. Si parlem de finançament, si parlem de l’estatut, de les balances fiscals, del concert econòmic, etc., és perquè pensem en el benestar, en l’equitat de les polítiques socials, en la igualtat d’oportunitats. I penso que aquestes són les coses que haurien d’interessar a la ciutadania.
El finançament, l’estatut, el país; la nova organització municipal, les polítiques socials, mediambientals, la nova forma de relacionar-se amb la ciutadania, la modernitat, la transparència, a la ciutat; són aportacions i canvis que no s’entendrien sense el paper que juga ERC a les institucions. Aquest valor afegit que dius que representa ERC, el percep la societat?
Bé, jo crec que és innegable que Esquerra ha jugat un paper important i decisiu en la política catalana i terrassenca dels últims anys. Un paper valent i decidit, no sempre ben entès, que ha donat com ha resultat una evolució i una transformació del discurs polític a Catalunya i a Terrassa. Hem aportat al govern del país, i al de la ciutat, un projecte nacional, integrador, inclusiu, civil i no ètnic. Hem treballat al país, però d’una forma clara en els darrers temps també a la ciutat, per situar la nació com un espai d'adscripció voluntària, on ningú no ha de renunciar a res per ser també terrassenc o terrassenca, català o catalana.
És cert que tota transformació, tota evolució, és resultat de diverses causes, algunes de provocades, altres de generacionals, de cansament, de fi de lideratges, etc. Que el ciutadà no percebi aquest fet, em preocupa perquè, al cap i a la fi, un es presenta a unes eleccions per guanyar-les i per poder seguir fent i aplicant les polítiques que pensa que són les millors pel país o la ciutat; però moltes vegades el ciutadà percep el que llegeix, veu o té assumit sense fer-ne cap mena d’anàlisi. La feina nostra és fer que ho percebi, que ho valori i que ho tingui en compte. En aquest país, i en aquesta ciutat també, un té la sensació que tot el que diuen els senyors del PSC o els de CiU va a missa. Tenen una legitimitat reconeguda i guanyada en totes les seves actuacions, que té més a veure amb la rutina, amb el fet que tots dos han manat durant molts anys, que en la seva capacitat de fer-ho bé. I això ho hem de canviar.
