En tant que terrassenca, com valores les diferents realitats comercials de la ciutat?
Terrassa disposa d’una oferta comercial variada, de qualitat i molt professional. És un entramat de comerç de proximitat que s’estén per tota la ciutat. Destaquen els eixos comercials de Sant Pere, Sant Pere Nord i Ca n’Anglada, amb un nivell d’atracció superior al del mateix barri on s’ubiquen –són els anomenats eixos de districte–, i un centre de la ciutat acollidor i ple de vida i d’activitat, que ha esdevingut un referent dins i fora de Catalunya i que compta amb un model de gestió professionalitzat i un alt grau d’implicació per part del conjunt de les activitats econòmiques que hi operen.
Juntament amb aquest conjunt d’oferta comercial en trama urbana conviuen altres models i formats que aporten poc valora afegit a la ciutat i que generen mobilitats associades poc sostenibles. És interessant analitzar la relació cost- benefici en formats com els hipermercats o els centres ludicocomercials instal·lats a la perifèria de la ciutat, per valorar si aquests són els models comercials que volem per a la Terrassa del futur o bé si apostem per crear centralitats en la ciutat consolidada.
El comerç de proximitat està renyit amb les grans superfícies comercials?
Els diferents models de comerç es complementen; així, els establiments que són propers als nostres domicilis o als nostres llocs de treball són la primera opció de compra pels avantatges que suposen: no cal agafar el cotxe, és fàcil establir una relació de confiança entre el client i el proveïdor, són un entorn de trobada amb veïns, l’espai on els nostres fills aprenen a fer autònomament els primers encàrrecs per a la família, donen ambient i personalitat als nostres carrers... En la mesura que el comerç de proximitat doni facilitats als seus clients, amb una bona selecció de producte, un preu adequat, una atenció de qualitat, uns horaris amplis i uns serveis complementaris com el lliurament a domicili, els encàrrecs per telèfon, etc., és una alternativa altament competitiva.
Les grans superfícies comercials poden fer de locomotores per impulsar el desenvolupament comercial del seu entorn?
Qualsevol pol d’atracció de gent, ja sigui una gran superfície comercial, un hospital, la seu d’una institució pública o un edifici d’interès turístic, genera una afluència de públic que fa que la zona sigui atractiva per ubicar uns altres comerços i serveis. En tot cas, òbviament, la implantació de nous equipaments al territori ha de respondre a una necessitat i s’ha d’emmarcar dins d’un planejament que tingui en compte totes les externalitats que es generen i que prevegi les actuacions necessàries per potenciar les externalitats positives i pal·liar-ne les negatives.
A nivell d’estratègia comercial, és el mateix una gran superfície que un complex comercial? És el mateix el Corte Inglés que l’Illa Diagonal?
De fet, el gran magatzem és una sola botiga, encara que molt gran, on cada vegada més es dóna el fenomen que s’anomena shop in the shop, en què les marques rellevants disposen d’un petit espai propi dins del magatzem. Els centres comercials del tipus Illa Diagonal agrupen una multiplicitat de petites i mitjanes empreses, cadascuna amb el seu propi establiment i amb la seva política portes endins, encara que respecten un marc general de serveis com, per exemple, l’horari. Des del punt de vista de l’estratègia individual del detallista que vol fer expansió del seu negoci, hi ha alguns centres comercials molt atractius per l’oferta i pels serveis, que són una bona opció complementària a la ubicació a peu de carrer.
La Generalitat de Catalunya té mecanismes per impulsar-ne un o un altre? És possible estimular o desincentivar la implantació d’un equipament comercial en un indret determinat d’un municipi?
La Generalitat exerceix les seves competències amb l’objectiu de garantir un equilibri de formats, grans, petits, mitjans, especialistes i generalistes, que permeti el desenvolupament del model de comerç en trama urbana, que és el model que ens caracteritza, que aporta un valor diferencial a les nostres ciutats, que afavoreix la xarxa relacional als barris i que contribueix a un model de territori sostenible.
La política comercial a Catalunya ha de respondre a un disseny de país o de ciutat? Cal que hi hagi una acció conjunta, o des de la Generalitat el paper és més aviat harmonitzador?
Una cosa implica l’altra; a la Generalitat, li pertoca el disseny del país i aquest està emmarcat en el que actualment s’anomenen megarregions o unitats naturals de creixement econòmic. La nostra megarregió, la Barcelona-Lió, abasta de Marsella a Alacant, i és l’onzena a escala mundial; la de Madrid és la 39a de les 40 identificades. En el nostre àmbit, i pel que fa al comerç, el model propi de Catalunya es caracteritza per una gran presència del comerç ubicat en trama urbana consolidada –per tant, a les ciutats–, i és amb el treball conjunt i constructiu de tots els agents i les institucions que hi conflueixen que potenciarem les petites i mitjanes empreses que el configuren.
La Directiva Europea de Comerç supera el marc actual de la política del Departament. Quines actuacions estan previstes per poder traslladar la Directiva a la realitat?
Totes les administracions amb competències que queden afectades per l’aplicació de la Directiva sobre la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis estan revisant detalladament totes les normes i tenen un termini fins a finals del 2009 per transposar, és a dir, per prendre totes les mesures necessàries per poder aplicar aquesta norma comunitària. Aquest exercici, en el qual estem treballant intensament des de fa mesos, és molt complex i suposa, alhora, una gran oportunitat de modernització i simplificació.
Quin serà l’escenari en què es mourà Terrassa un cop implementada la Directiva Europea?
La transposició de la Directiva europea de serveis en el nostre ordenament jurídic ha de fer-se abans del 28 de desembre del 2009, és la data límit. La voluntat de la Direcció General és seguir defensant un model equilibrat de comerç, on es garanteixin els drets dels consumidors de poder escollir on volen anar a comprar, però sense que això exclogui la continuïtat de la petita i mitjana empresa comercial catalana, pel valor afegit que comporta, per exemple, en nombre de treballadors ocupats, l’enriquiment de la vida urbana que genera, la integració de la població immigrant i l’atenció a la gent gran, entre molts altres valors. El comerç de proximitat cohesiona econòmicament i socialment una ciutat, també Terrassa.
Per tant, des de la Direcció General volem, d’una banda, seguir intervenint de manera activa en l’atorgament de les llicències comercials que tinguin una clara afectació supramunicipal, és a dir, autoritzar les implantacions que tenen una capacitat d’atracció que supera la del municipi on s’estableixen, i, de l’altra, donar més autonomia a aquells ajuntaments que planifiquin adequadament la seva oferta comercial, de forma participativa i consensuada amb el sector.
A Terrassa, quines creus que han de ser les prioritats en matèria de comerç?
El gran repte és una bona planificació comercial estratègica. Terrassa és una ciutat que s’ha caracteritzat per disposar d’un acurat model de planificació urbanística i també comercial. La definició del model comercial de ciutat va quedar recollit i consensuat en el POEC del 2002 ,que ara és hora de revisar. L’aposta per un pla estratègic per al sector, que es començarà a gestar l’any entrant, és el gran repte. Definir quin comerç volem a Terrassa els propers anys és bàsic, i és una tasca en la qual s’ha d’aconseguir implicar tothom. Des de la Generalitat vetllarem perquè aquesta definició respongui a l’interès general i sigui al més sostenible possible en termes socials, urbanístics, mediambientals i de mobilitat.
